somnis de l’escola Bressol de Cappont

Benvolgut/da, aquest curs a l’EBM Cappont tornem a somniar, quina Escola Bressol volem?

Com ja sabeu la nostra Escola és una Comunitat d’Aprenentatge i l’arbre de la sala està necessitat dels vostres somnis, per tant us convidem a que els pengeu o ens els envieu el més aviat possible, perquè ens trobarem el dimarts dia 24 de novembre a les 18h, per començar-los a treballar.

Per animar-vos us adjuntem un collage amb tots els somnis que han dibuixat els nens i nenes de l’Escola Bressol Municipal de Cappont.

Gràcies, i a somniar!!!



Comentaris tancats a somnis de l’escola Bressol de Cappont

DIDÀCTICA

Sovint sento dir que les preguntes que es plantegen els pedagogs no són més que collonades, que les teories educatives que aspiren a definir i guiar la pràctica docent a les escoles i instituts són purament especulatives i pràcticament inútils. Això ho he escoltat tant de llavis de mestres com de pares. Es tracta de persones que opinen que per ser un bon mestre n’hi ha prou de conèixer bé la matèria a impartir i disposar dels recursos i habilitats necessaris per mantenir l’ordre i la disciplina dins de la classe. Les mateixes persones afegeixen que les anomenades estratègies didàctiques per atredre la diversitat, per adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge, als interessos dels alumnes o als coneixements previs d’aquest, etc.., es resumeixen en una: exposar clarament i correcta els temes, aclarir els dubtes que els alumnes puguin tenir, for-los fer exercicis, redaccions i el que convingui perquè demostrin haver entès; esperar que facin els deures que hom els encomana, que estudiïn a casa la lliçó i que rfesponguin adequadament a les preguntes a l’hora de l’examen.

El programa educatiu clàssic, que acabo d’exposar, funciona bé normalment. Amb tot, de vegades alguna cosa falla. Fins i tot quan teòricament es donen les condicions adequades, els alumnes no ens segueixen o no volen escoltar-nos. És aleshores que es fa necessari un replantejament; no n’hi ha prou de saber què s’ha d’ensenyar i quant cal fer-ho. També és necessari trobar la millor manera, això és, el com. Valgui una al·legoria d’exemple per al que vull dir: un individu tenia un gat d’angora i el veterinaria, en una revisió, li va recomanar que li donés una culleradeta d’oli d’oliva cada dia, que això garantiria la salut de l’animal. Aquest individu va seguir al peu de la lletra les instruccions: agafava el gat, l’immobilitzava entre els seus genolls, li obria el garganxó i li buidava una cullerada de l’oli prescrit.

El felí, però, sempre es resistia vigorosament a rebr la medicina. Un dia, amb un cop d’urpa, el gat féu caure la cullera ja plena. Sorprès, el seu propietari va contemplar com l’animal es posava immediatament a llepar el terra. L’oli li agradava! I tant que havia costat fer-li empassar fins ara! Era evident que només hi havia una cosa que no era del seu gust: la manera d’administrar-li.

Ramon Camats, cava canem. Publicat al Diari Segre el 19 d’abril de 2008



Comentaris tancats a DIDÀCTICA

Alimentació ecològica és igual a alimentació de qualitat i responsabilitat social

Des de la comunitat d’aprenentatge de l’escola bressol de Cappont i amb l’ànim de fer partícips a totes les escoles bressol de l’Ajuntament de Lleida, creiem fermament que cal donar un nou impuls a la qualitat alimentària que aquestes ofereixen als nostres fills i filles que es queden a dinar. La situació ideal seria que l’escola comptés amb una cuina pròpia que fes possible que la canalla mengés uns aliments recent cuinats, la qual cosa implicaria una millora importantíssima de les qualitats organolèptiques dels àpats. Som conscients de les dificultats d’aquesta opció, però no per això hem de deixar de plantejar-ho ja què és un tema prou important com per a tenir-ho present com a un objectiu a aconseguir.   D’altra banda, darrerament, s’han aconseguit algunes millores pel que fa a la qualitat dels productes utilitzats, com és el cas de la vedella ecològica. I sabem que des de l’equip directiu hi ha una gran sensibilitat per introduir la fruita ecològica de les nostres contrades, el pa ecològic i els làctics també ecològics o procedents d’una cooperativa amb compromís social. Valorem molt positivament aquesta sensibilitat i volem recolzar l’esforç efectuat per l’actual equip directiu de l’IME. Ara bé, de cara a la renovació del contracte de subministrament alimentari, creiem que és imprescindible efectuar el salt en la millora de la qualitat a la resta d’aliments que són emprats per a l’elaboració dels menjars. Entenem que pot suposar un esforç més, però des del ferm convenciment, pensem que a la nostra societat no li queda altra opció, ja que els productes entesos com a ecològics i de la nostra terra, és a dir locals, són els únics que ens garantiran un desenvolupament sostenible i la pervivència d’una agricultura responsable des d’un punt de vista medi ambiental. Tot això, pot semblar una contradicció ja que certes llars no són consumidores d’aquests tipus de productes. Ans al contrari, l’esforç que ara ja s’està fent des de l’IME i que demanem sigui ampliat, per a uns pares és un revulsiu educatiu i sensibilitzador i per a d’altres famílies és l’única opció, per raons econòmiques o culturals, d’oferir als seus fills i filles l’oportunitat de créixer amb aquesta qualitat alimentària. Aquestes dues circumstàncies, l’educativa des de l’exemple i la solidària des de l’oportunitat, haurien de constituir un repte per a  una administració conscient i responsable. Restem a la vostra disposició, per participar activament en aquesta continuïtat sensibilitzadora i revolucionària, que paradoxalment el que comporta no és res més que recuperar l’alimentació dels nostres padrins que ens va ser arrabassada per una mal entesa economia de mercat i global.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Comunitat d’aprenentatge de l’escola bressol de Cappont Desembre de 2007[@more@]



Comentaris tancats a Alimentació ecològica és igual a alimentació de qualitat i responsabilitat social

Alimentació ecològica és igual a alimentació de qualitat i responsabilitat social

Des de la comunitat d’aprenentatge de l’escola bressol de Cappont i amb l’ànim de fer partícips a totes les escoles bressol de l’Ajuntament de Lleida, creiem fermament que cal donar un nou impuls a la qualitat alimentària que aquestes ofereixen als nostres fills i filles que es queden a dinar.  Valorem molt positivament la sensibilitat i l’esforç efectuat per l’actual equip directiu de l’IME a l’aconseguir algunes millores pel que fa a la qualitat dels productes utilitzats, com ara la vedella ecològica. En aquest línia, creiem molt oportú ampliar els productes ecològics i locals als menús de les escoles (verdures, les carns, la fruita, làctics, ous,…). De cara a la renovació del contracte de subministrament alimentari, pensem que pot ser d’interès general afavorir aquelles empreses que ofereixin productes ecològics i locals en les seves propostes. Arreu d’Europa ja existeixen iniciatives semblants, on a poc a poc s’han anat introduint productes certificats ecològics i locals, i fins hi tot s’han modificat les dietes per disminuir els greixos i sucres dels menús escolars. Les valoracions han sigut sempre molt positives, i un exemple és que els alumnes acaben apreciant productes (sobretot verdures i fruita) que abans detestaven. I és que aquest tipus de projectes tenen varis objectius, que van més enllà de la substitució d’uns aliments per uns altres:          Afavorir educar l’alumnat vers una alimentació sana i equilibrada.         Afavorir una agricultura respectuosa amb el medi ambient i amb la salut.         Afavorir el mercat local i estacional.         Redescobrir les receptes locals, i donar lloc al gust dels aliments.Restem a la vostra disposició,    Comunitat d’aprenentatge de l’escola bressol de Cappont Desembre de 2007[@more@]

ALGUNS EXEMPLES DE MENJADORS ECOLÒGICS

 En altres països europeus i en d’altres zones de Catalunya trobem experiències semblants que tenen un objectiu comú: millorar la qualitat del menús escolars i donar a conèixer els productes locals/ecològics. En funció de cada situació, les motivacions i la manera en què s’han implantat els menjadors ecològics varia. En alguns casos la motivació principal ha estat de millorar la qualitat dels menús enfront dels càterings, mentre que en altres prima la promoció dels productes ecològics. En alguns casos s’ha introduït un aliment ecològic a la setmana, mentre que en d’altres s’ha canviant el 100% del menús. Itàlia és el referent per excel·lència a nivell Europeu ja que ja des de fa anys han desenvolupat aquest tipus d’iniciatives que impliquen tots tipus de menjadors col·lectius: escoles, hospitals, universitats,…. L’administració italiana ha donat molt suport als projectes (fins hi tot en els concursos públics s’afavoreixen aquelles empreses que ofereixen productes ecològics), conjuntament amb l’associació AIAB i altres entitats de promoció de l’agricultura ecològica. El 2005 a Itàlia es servien menús ecològics a 647 escoles, que equival a més d’un milió de coberts diaris. En aquest cas la promoció dels productes ecològics ha sigut l’eix principal. http://www.aiab.it). A Anglaterra, la Soil Association promou el projecte ’Food for live’, en el que l’objectiu principal és la millora de la qualitat dels menús i l’educació en l’alimentació. Promouen una millora qualitativa dels menús mitjançant la proposta d’àpats equilibrats a partir del suport als productors locals i als productors ecològics, i recolzant la presència de productes frescos enfront dels refinats. Inclouen un apartat molt important d’activitats de conscienciació i educació. La Soil Association actua com a òrgan assessor per a les escoles interessades. (http://www.soilassociation.org). A Andalusia l’administració ha sigut el gran promotor del projecte dels menjadors escolars ecològics dins d’un projecte major a favor de l’agricultura ecològica. La Junta de Andalucía treballa el projecte ‘Alimentos Ecológicos para Escolares de Andalucía’ implicant 3 dels seus departaments: agricultura, educació i sanitat. Agricultura busca els productes ecològics i organitza la logística, sanitat defineix els menús i educació s’encarrega de treballar la part educativa amb els alumnes. Són varies les persones que hi treballen a temps complert i actualment es serveixen un total de 15 escoles i 2 llars d’infants amb 2000 alumnes. (http://www.juntadeandalucia.es). 

 LA JUNTA APUESTA POR LA ALIMENTACIÓN SALUDABLE DE LOS MÁS JÓVENES. Más de 50 centros educacionales y guarderías y alrededor de 6.000 niños participarán en el curso 2006/07 participarán en este programa de alimentos ecológicos.  Andalucía, 13 de noviembre de 2006  Educar a los más jóvenes en el consumo de productos saludables y obtenidos mediante técnicas respetuosas con el medioambiente es el objetivo de algunas iniciativas de la Junta para formar a los consumidores del futuro. Con ello se consigue una doble finalidad: una población infantil y juvenil sana y alejada de la obesidad, que tanto preocupa a los gobiernos, y al mismo tiempo concienciada en la necesidad de garantizar la sostenibilidad de los recursos.  Esto es lo que hace el Gobierno andaluz a través de proyectos como el de Alimentos Ecológicos para Escolares de Andalucía, que aprueba con nota su primer año de funcionamiento al lograr que más de 2.500 niños consuman alimentos ecológicos en dietas equilibradas, aprendan a apreciar el gusto por los alimentos procedentes de la agricultura ecológica, en los que ocupan un lugar importante las frutas y verduras y reciban educación sobre hábitos de alimentación saludables y los métodos de producción ecológica. En el actual curso 2006/07, el programa se incrementará de forma notable con la participación de más de 50 centros educacionales y guarderías y alrededor de 6.000 niños. Además, en un intento de ir más allá del ámbito escolar, la experiencia se amplía a tres hogares de ancianos y dos hospitales. El crecimiento y consolidación de la agricultura ecológica en Andalucía en la última década es un hecho constatable cómo reflejan los datos de las últimas estadísticas e indicadores del sector. Sin embargo, este impulso productivo no ha ido acompañado de un incremento del consumo de estos productos dentro del territorio regional. Esta es la gran asignatura pendiente de un sector de calidad, sostenible y que está haciendo considerables esfuerzos para superar las barreras que frenan el consumo como, la falta de disponibilidad, el elevado precio de los productos, sin contar la falta de hábito existente entre una gran parte de la población que no ve en las frutas y hortalizas, entre otros productos, sus ventajas nutricionales. Para empezar y con carácter experimental, este año se han integrado menús elaborados con productos ecológicos en los comedores escolares, en el marco del denominado proyecto Alimentos Ecológicos para Escolares de Andalucía, con el que se pretende educar a los niños como consumidores del futuro, así como llevar a la familia hábitos de consumo saludable y respetuosos con el medio ambiente. Ese es el reto y principal logro de cocineros, profesores y promotores que participan en la iniciativa gracias a un acuerdo de colaboración suscrito entre las consejerías de Agricultura y Pesca, Educación y Medio Ambiente. En el marco de este acuerdo y para garantizar un funcionamiento adecuado, cada consejería tiene una misión concreta. Así, Agricultura y Pesca no sólo se encarga de la preparación de las recomendaciones de dietas y menús, sino que también organiza la logística de aprovisionamiento de los productos y es la responsable de formar a cocineros, profesorado, escolares y brindar información a las familias. Asimismo, edita un boletín periódico de información sobre alimentación ecológica. Por su parte, Educación es la responsable de incentivar la participación de los distintos sectores de la comunidad educativa del centro y de aportar la disponibilidad del servicio de comedor, mientras que Medio Ambiente es la encargada de realizar el material divulgativo especifico destinado a sensibilizar a los miembros de la comunidad educativa acerca de la necesidad de introducir los productos ecológicos en la dieta diaria. Un total de 16 centros de Enseñanza Primaria y cuatro guarderías se han sumado al proyecto en su primer año de funcionamiento con un resultado positivo. Poco a poco y con el aval de expertos en varias disciplinas relacionadas con esta materia ha sido posible que los más pequeños empiecen a interesarse y hacer suya una dieta rica en frutas, verduras, leche, carne y huevos obtenidos mediante técnicas ecológicas. Pero no sólo es cuestión de educar el paladar sino que además se realizan otras actuaciones como la distribución de información, jornadas, visitas a explotaciones ecológicas, acciones de degustación y jornadas gastronómicas. Con ello, se pretende que los niños conozcan de primera mano los beneficios que reporta a la salud el consumo de unos productos agrícolas libres de elementos contaminantes, resultado de una producción y elaboración muy exigente y respetuosa con el medio ambiente. http://www.andaluciajunta.es/

 L’escola Bruguera de Girona ja fa sis anys que ofereix productes ecològics als seus alumnes. Davant la possibilitat de quedar-se sense cuina van iniciar el projecte de realitzar una cuina saludable i educativa per els seus alumnes, i avui dia quasi el 100% del menú és ecològic. A Sabadell, l’escola Nostra Llar inicià el projecte introduint carn ecològica durant el primer any. A poc a poc desitgen anar introduint nous aliments.La Fundació Futur de Barcelona ofereix un servei de catering on la majoria del productes són ecològics i/o de comerç just. La mateixa fundació defineix el seu projecte en quatre eixos principals: “Eix alimentari: sabor, natura, qualitat i salut; Eix ambiental: sostenibilitat, reducció, reciclatge, reutilització, residus, productes de neteja i compostatge; Eix social: consum responsable, comerç just, justícia social i diversitat cultural; i Eix educatiu: educació alimentaria i per el consum, autonomia, socialització.  Durant el curs 2006-2007, 1.200 alumnes es van beneficiar d'aquest servei que utilitza tota la fruita, arròs, llegums i un 50 % d'hortalisses de conreu ecològic, i també la pasta, cus cus, quinoa, espècies, sucre i pinya de comerç just.. (www.futur.cat) 

CUATRO ESCUELAS DE BARCELONA INCLUYEN CRITERIOS ECOLÓGICOS, DE SALUD Y DE COMERCIO JUSTO EN SUS COMEDORES 9/02/2007

 Unos 1.200 escolares participan en el proyecto 'Comedores Escolares Sostenibles', que apuesta por una gestión eco-consciente de éstos. Cuatro escuelas de Barcelona han transformado sus comedores escolares en espacios que promueven la educación en salud, la defensa de productos ecológicos, el comercio justo y la inclusión sociolaboral gracias al apoyo de la Fundación 'Futur'.  De esta forma, profesorado, padres, alumnado, monitores y personal de cocina de la escuela Torrent de Can Carbassa, en el barrio barcelonés de Horta-Guinardó, entre otros, trabajan juntos en un proyecto que pretende convertir el comedor de la escuela en un espacio que también tenga en cuenta aspectos éticos ambientales y sociales. Cada día, en el menú de los alumnos que se quedan a comer en este colegio se incluyen frutas y verduras que proceden de la agricultura ecológica y productos de comercio justo. "Empezamos probando en la escuela de verano y ahora damos 300 menús al día en una apuesta por otros hábitos alimentarios", explica a 'Canal Solidario' la directora del centro, Pepa Carreras. La escuela Torrent de Can Carbassa lleva a cabo junto a la Fundación 'Futur' este proyecto que apuesta por un nuevo concepto de la gestión de los comedores escolares, en los que cuestiones sociales y ambientales también tengan protagonismo. La iniciativa se puso en marcha en septiembre de 2005 y ya son cuatro los centros educativos que participan combinando la restauración sostenible y justa con la inclusión sociolaboral. En total, "unos 1.200 escolares de cuatro centros de Barcelona participan en el proyecto 'Comedores Escolares Sostenibles', con el que se trata de apostar por "una gestión eco-consciente de los comedores escolares, con valores sociales y ambientales", señala por su parte la responsable de la iniciativa, Isabel Coderch. TAMBIEN RECICLAJE Además de ofrecer alimentos ecológicos de campos de cultivos cercanos y nuevos ingredientes como la quinoa y el cuscus, el proyecto también trata de promover el reciclaje y la recogida selectiva de residuos en las cocinas, realizar actividades en las escuelas como la gestión de huertos, y facilitar la inclusión laboral.  En la actualidad, cinco mujeres con responsabilidades familiares y en situación de paro de larga duración se han beneficiado del programa de la Fundación 'Futur' y forman parte de un proceso de inserción sociolaboral como ayudantes de cocina, monitoras o en el servicio de limpieza. De momento, las escuelas que participan en el proyecto de 'Comedores Escolares Sostenibles' han modificado la manera de gestionar sus comedores, sin embargo, la idea es ir "más allá" y aprovechar el potencial de la iniciativa para promover en toda la escuela actividades de sensibilización, como visitas de los agricultores que proveen productos ecológicos y talleres sobre hábitos alimentarios. En la escuela Torrent de Can Carbassa, por ejemplo, los alumnos colaboran en el mantenimiento de un huerto escolar y en algunas ocasiones incluso han utilizado los productos cultivados en la elaboración de los menús del comedor. La iniciativa, además, supone apoyar a agricultores locales promotores de agricultura ecológica. Esto significa "dar una salida a productos agrarios llegando de manera directa al consumidor, sin intermediarios", explica Rubén Valls, agricultor y proveedor de alimentos ecológicos a las escuelas, que habla de la importancia de que "los comedores escolares fomenten la agricultura local y ecológica". Para llevar a cabo el proyecto 'Futur' trabaja de manera coordinada con las escuelas, asesorando a las asociaciones de padres y madres de alumnos y la dirección de las escuelas. La idea, además, es poder asesorar a otros centros educativos para que de manera autónoma también pongan en marcha el proyecto. http://www.eleconomista.es

  A l’escola Les Planes de Santa Bàrbara (Montsià) el Consell Comarcal, conjuntament amb la Delegació del Govern i la Generalitat de Catalunya, han iniciat un projecte pilot per oferir un menú ecològic un dia a la setmana. L’objectiu principal és donar a conèixer els productes i productors ecològics a la zona per tal de promoure el consum intern. Els responsables dels menjadors realitzen les comandes a 4 empreses diferents: una empresa de producció i distribució de verdures, un majorista de carn i un productor d’arrossos i pastes. En aquest cas el menú ecològic representa un sobrecost de 1,5 € per nen i per dia.

1 comentari

Somiar truites

Deixeu que els nens basteixin castells a l’aire. És exactament el lloc on s’han de construir els castells. El que cal és ensenyar-los a construir els fonaments necessaris perquè s’aguantin. Aquesta frase, que dec a un poeta americà: Ralph Valdo Emerson, està carregada de rauxa, i alhora resulta molt assenyada. Declara que és necessari que els somnis siguin les guies de la nostra vida, car una vida sense somnis ni sense il·lusions, una vida totalment realista, seria també completament grisa. La <<joie de vivre>>, com deien els francesos, no consisteix en altra cosa que en  el desig de viure una vida plena, encara que aquesta mateixa vida se’ns en vagi en aquest desig i encara que mai no abastem completament allò que volem. Somiar, ho digué Sigmund Freud, respon a la necessitat de realitzar –ni que sigui figuradament – allò que hem desitjat durant la nostra vida diürna. Els somnis infantils mostres clarament l’encert d’aquesta observació.Deien els antics que els somnis eren averanys del futur, anticipacions que hom podia interpretat i usar en benefici propi. Més d’un va guanyar-se molt bé la vida aprofitant que molts reis i senyors tenien aquesta falsa creença –d’altra banda força generalitzada. I tanmateix, en un sentit sí que és certa: els somnis poden entreteixir el futur clar, d’alguna manera, són presagis d’autocompliment. En efecte, alguns dels somnis nocturns són una pura continuació dels somnis que tenim estan desperts, somnis que expressen algunes de les nostres aspiracions i desitjos més profunds. Els somnis lúcids, perquè d’aquest es tracta, són aquells per a la realització dels quals estem disposats a fer alguna cosa, són <<castells edificats a l’aire>>, com deia Emerson, per als quals val la pena construir fonaments que els sostinguin, i aquesta sí que és una empresa de futur.Els somnis, diürns i nocturns, sempre han tingut detractors i partidaris. La frase <<Això no és més que un somni>>dita sovint amb un to displicent, resumeix una opinió molt comuna respecte al valor dels somnis i dels somniadors. Jo, en canvi, els tinc en una consideració molt més sana. Amb tot i això, realista com sóc –l’experiència m’hi obliga- penso també que només són capaços de realitzar els seus somnis aquells que, quan és necessari, saben estar ben desperts.

Ramon Camats, cava canem. Publicat al Diari Segre el 12 de gener de 2008

[@more@]

Comentaris tancats a Somiar truites

El lleure escolar

La meva padrina Mercè va començar a treballar de minyona als onze anys; era encara una nena. Estem parlant de l’any 1924, i el seu, no era pas un cas únic: a pagès, molta canalla es guanyava les garrofes quan encara estava en edat de jugar aj nines o a tocar i parar. Les criatures d’aleshores, llevat que fossin de casa bona, no anaven a escola més que el just per aprendre les quatre lletres i fer els números imprescindibles. Avui en dia parlaríem d’explotació infantil i posaríem el crit al cel. En realitat, les coses s’han de jutjar segons les circumstàncies. En aquella època es tractava d’un fenomen comú: els pares, per bé que coneixien els beneficis potencials de l’estudi, feien que els fills es posessin a treballar de ben joves per tal que ajudessin a sostenir la família.Ara l’escolarització és obligatòria i gratuïta fins als setze anys. Hem donat un enorme pas endavant en menys d’un segle, val la pena de remarcar-ho. I tot s’ha fet gràcies a la contribució de dos ordres, un de públic i un de privat. El públic no és altre que l’estat, que assumeix una part important de les despeses de la vasta infraestructura educativa. El privat és el de cada família, en què els pares, amb el seu treball, fan possible que els seus fills gaudeixin d’un lleure educatiu que fa un segle resultava impensable.El terme “escola” prové del grec “scholé”, que significa temps de lleure, d’esbarjo, de pausa en la feina. El terme llatí, “schola”, molt similar al grec, afegí aviat el matís d’ocupació científica o intel·lectual que hom fa durant el temps d’oci, durant els recessos del treball físic. I també, és clar, el de classe o aula, que és el que s’ha difós més amplament a totes les llengües europees. Així, el lleure escolar és aquell temps de què disposaven els joves, gràcies a l’esforç de la societat sencera, per a dedicar-se a la seva formació com a persones i ciutadans.Per aquesta raó resulta sorprenent comprovar que un nombre significatiu de nois i noies en edat escolar consideren una càrrega insuportable allò que en realitat és un privilegi. Quants d’ells assistirien a classe si no fos obligatori?Estic ben segur que avui, en alguns indrets del món, moltes criatures no demanarien altra cosa als Reis Mags que el regal -immens, extraordinari- del lleure que fa possible l’escola.

Ramon Camats, cava canem. Publicat al Diari Segre el 5 de gener de 2008

[@more@]

Comentaris tancats a El lleure escolar

ASSEMBLEA DE L’AMPA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE LLEIDA

 

 

Benvolgudes mares i benvolguts pares:

Els membres en funcions de l’AMPA General de les EBM us convidem a totes les famílies usuàries de les Escoles Bressol Municipals de Lleida a la primera assemblea de l’associació.

La reunió tindrà lloc a la sala Jaume Magre (c/ Bisbe Torres núm. 2) el dijous 22 de novembre a les 20.15 h. en prim

 

era convocatòria i a les 20.30 h. en segona.

L’ordre del dia previst és el següent:

  1. Presentació i benvinguda.

  2. Visionat d’unes imatges que conviden a la reflexió sobre el treball en equip.

  3. Passi de fotos de la Festa de Fi de curs del juny passat.

  4. Explicació de les actuacions de l’associació durant el curs anterior.

  5. Formació de la nova AMPA General de les EBM.

  6. Recollida de propostes i suggeriments per al curs.

  7. Torn obert de paraules.

 

Amb el desig que hagi una bona participació per part de les famílies que portem els fills i filles a les EBM i puguem elegir els nous membres de l’associació perquè puguin continuar col·laborant estretament amb les escoles, aprofito aquesta convocatòria per saludar-vos afectuosament.

Núria Valero

Presidenta en funcions de l’AMPA General de les EBM de Lleida

[@more@]

Comentaris tancats a ASSEMBLEA DE L’AMPA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE LLEIDA

somniar

imatges curs 2007-2008imatges curs 2007-2008Benvolgut/da, aquest any tornem a somniar, quina Escola Bressol volem?

Com ja sabeu la nostra Escola és una Comunitat d’Aprenentatge i l’arbre de la sala està necessitat dels vostres somnis, per tant us convidem a que els pengeu el més aviat possible, perquè ens trobarem el dijous dia 22 de novembre a les 18h, per començar-los a treballar.

 

L’Escola Bressol Municipal de Cappont   us anima a somniar!!!

[@more@]

Comentaris tancats a somniar

Ensenyar plaent

Els pedagogs, segurament inspirats per les paraules d’Horaci que donen títol a l’article, diuen que la manera més eficient d’educar un grup d’alumnes és fer-los gaudir del procés d’aprenentatge. Instruir delectant és el mot exacte. Per aconseguir-ho, el mestre ha de presentar la matèria de la manera més agradable possible, estalviant a les tendres criatures els aspectes més cantelluts dels assumptes, ha de minimitzat les dificultat de comprensió simplificant els temes a tractar i reduint-los a “continguts mínims”, segons exigeix l’esperit del darrer eufemisme didàctic.

Plató, a la República (536e-537a) diu que “no hi haurà necessitat d’emprar la forçá per a l’educació dels infants; molt al contrari, caldrà ensenyar-los jugant” Aquestes paraules, que vistes des d’ara semblen profètiques, han estat, juntament amb les d’Horaci, lletres de capçalera de tots els corrents pedagògics contemporanis. En efecte, unes i altres contrasten, joiosament, amb el vell axioma “la lletra amb sang entra” i, per tant, a molts els van semblar la panacea o remei universal que havia de regenerar el nostre sistema educatiu i conduir els alumnes de l’apatia a l’entusiasme i de la ignorància al saber.

Aquest “aprendre jugant”, tan ensucrat i entendridor, ha combinat de meravella amb una època caracterizada pel descrèdit del saber, on el model dels participants d’Operación Triunfo, que sense fer ni saber res són famosos i guanyen diners, és més atractiu que el del savi estudión que la ignorància pinta vell, aclaparat i lleganyós.  Aquest model ha maridat amb el format “zappint” de la dicàctica: els alumnes, incapaós d’escolcar atentament més de deu miniuts seguits –que és el que duren els intermedis de les pauses publicitàries de la TV- són educats per professors que no tenen més remei que adaptar-se a l’atenció dispersa i intermitent de què són capaces les tendres criatures.

Tot plegat, és clar, ha pervertit les –en el seu context- assenyades paraules de Plató i Horaci, tan estudiosos ells. Ara estem en l’època que del “fast food intel·lectual”, un època que valora la simplificació sense elaboració, que no vol saber que aprendres és lent i exigeix interès i constància. Ignorem, i és un ignorància culpable, que no valorar l’esforç del treball i de l’estudi condueix a la misèria del pensament i a la decadència de la cultura.

 

 

Publicat al diari Segre. Secció cave canem. Autor Ramon Camats

14 d’octubre de 2007

[@more@]

Comentaris tancats a Ensenyar plaent

La força de l’ànima

Quan diem que alguna cosa “és la gota que ha fet sobreeixir el vas” parlem, és clar, del de la nostra paciència. Aquesta frase descriu tota una actitud: la de reaccionar únicament quan ja no podem aguantar més. Aleshores, el fet mateix de tenir-ne prou, d’haver suportat molt, massa fins i tot, sembla autoritzar-nos a una resposta eventualment desproporcionada, sovint contundent i alguns cops definitiva. L’alegria interna que ens proporciona el fet d’haver reaccionat d’alguna manera davant d’un fet continuat i desagradable, però, no ens amaga que sovint la reacció ha estat inefectiva, desmesurada i probablement massa tardana.

Als human ens manca moltes vegades la capacitat de modular les nostres respostes, tant pel que fa al seu moment com pel que fa a la seva intensitat. Sembla que només tenim dues posicions extremes: obert i tancat, com els interruptors elèctrics. Així actuem arreu : quan es tracta de renyar la canalla, quan hem de defensar els nostres drets davant del cap de personal o quan hem de manifestar la nostra opinió davant de persones reticents. Per això, quan finalment ens decidim a actuar, els nens –envalentits- ja no ens fa cap mena de cas, el cap s’irrita per la vehemència de les nostres reivindicacions o els nostres interlocutors ens diuen que hauríem d’haver parlat abans i en un altre to.

El que ens manca no és altra cosa que coratge moral, una força de l’ànima que els psic+olegs actuals anomenen assertivitat. Es tracta, és clar, de la capacitat de ser un mateix tothora i davant de tothom. Encara més, es tracta de dir i actuar com sincerament creiem que cal fer-ho, amb educació i sense mancar al respecte a ningú; serenament, però amb claredat. És evident que no es tracta pas de l’antiga virtut guerrera dels soldats sinó d’una altra, tan vella com aquesta, però pacífica i socialment tan útil com necessària. És la que, posem per cas, necessitem els pares per enfrontar-se als seus fills i educar-los. Sense defugir el conflicte –educar significa dir que no algun cop- necessitem el valor de restablir la seva autoritat i de fer obeir aquest que, per l’edat, ha d’aprendre a fer-ho per convertir-se en persones vertaderament “educades”. Aquest força de l’ànima la necessitem tots. És la més gran de les virtuts; si no la posseïm, difícilment podrem conservar les altres.

Publicat al diari Segre. Secció cave canem. Autor Ramon Camats          14 d’octubre de 2007

[@more@]

1 comentari