ADÉU ALS NENS

La tornada al col·le és el moment del grans alliberament familiar. Després de dos mesos –que acaben sent tres perquè el curs acaba a mitjans de juny i no comença fins a mitjants de setembre- sense saber què fer amb ells, portant-los de campaments a estades i de ludoteques a casa dels avis fins que ja no queda lloc on posar-los, els pares es passen tot el mes de juliol i mig setembre reclamant la conciliació del calendari escolar amb el calendari laboral. En gairebé totes les famílies treballen els dos cònjeges i, sense avis o sense activitats municipals, els menors es queden sols a casa enmig de tots els perills possibles per a la seua selut mental: des d’Internet fins a la telefició passant per la Play Station. El cas és que l’escola no va ser concebuda per acollir els nens en absència dels pares, sinó que era aquest lloc sacrosant on els joves reben formació per al futur i adopten pautes de conducta que permeti la seua normal inserció en la societat. El temps canvien i els pares ja no demanes aquestes coses als mestres, no són tan exigents. Només volen que algú es faci càrrec dels nens en la seua absència, encara que no els ensenyi res.Ahir, dia de l’inici de les classes i de la tornada a classe, va ser el dia mundial de l’alliberament dels pares, farts de suportar els seus fills perquè per aguantar-los ja hi ha els mestres, que per a alguna cosa es paguen els impostos. Educar, llevat de comptades i digníssimes excepcions, és una tasca de la qual molts pares han dimitit i han traslladat la responsabilitat de la socialització a la tele, als amics o a l’escola. Després pasa el que pasa.

Juan Cal.   LA PEIXERA.Publicat al Diari Segre el dijous, 13 de setembre de 2007

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.