ARTICLE PER A REFLEXIONAR

JUSTÍCIA 

UN CAS REAL. Una promoció de quart d’ESO d’un centre de secundària de Lleida ga una excursió a València. Els alumnes dormen de tres en tres.El primer dia, cap al vespre, en una habitació hi ha dos nois.  L’altre ha baixat a jugar a bàsquet. Dels dos que es queden a dalt, un té ganes de fumar i, perquè no l’enxampin, decideix tallar els fils de l’alarma detectora de fums. La central de l’alberg marca un problema i l’electricista descobreix l’anomalia. Aquella habitació avergoneix tot el grup. Els tres ocupants són requerits a dir qui és el culpable. Silenci.Tornen a Lleida i al centre es forma una mena de comissió d’investigació. Els tres adolescents són reiteradament interrogats. Com a les pel·lícules, no ho ha fet cap dels tres. El que jugava a bàsquet diu que ell té testimonis que no era a l’habitació, però no són cridats a declarar. Algun dels pares s’emparra per les parets perquè es creu el seu fill i sap que no és un predelinqüent que va tallant els fils de les alarmes antiincendis. Com a les pel·lícules, els professors investigadors decideixen castigar els tres nois de l’habitació. Curiosament, però, un dels nois és expulsat dues setmanes i els altres dos, només una. El que rep més càstig és, efectivament, el culpable. Perquè es va expulsar, doncs, els altres dos? La resposta que van rebre els pares és sensacional: així aniran aprenent que la vida no és justa. Efectivament, la vida no és justa. Ni la mateixa Justícia és justa. Pot ser legat, però en massa ocasions no és justa, i moltes famílies veuen com per un error, per una mala instrucció judicial, per circumstàncies de pel·lícul però aplicades a la vida real, un a vida (o les de tota un família) pateix desgavells irreparables.

Què havien de fer els altres dos, delatar el company? quina recompensa té en la nostra societat això? Entre els adolescents està clar que, moltes vegades, l’heroi és el que fuma i talla els fils, i un delator queda tacat, i de negre. Ai! la vida!El noi que va tallar els fils tenia un currículum molt tris ple de problemes. Va ser clarament un covard i no va assumir la seva culpa abans de provocar el càstig en els companys. El que estava jugant a bàsquet continua estudiant i, pel que sé, sembla que ha superat bé l’incident però, quants adolescents, en un cas d’injustícia, opten per rebotar-se contra tot iniciant una escalada que els porta per mal camí? Sí, ja ho sé: és la vida!Però, com amínim, aquells que tenen responsabilitats, podrien intentar fer-la més justa, no?. 

Carles Porta. Columna La Pinzellada. Publicat al Diari Segre el 19 de setembre de 2007

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

JUSTÍCIA

UN CAS REAL. Una promoció de quart d’ESO d’un centre de secundària de Lleida ga una excursió a València. Els alumnes dormen de tres en tres.El primer dia, cap al vespre, en una habitació hi ha dos nois.  L’altre ha baixat a jugar a bàsquet. Dels dos que es queden a dalt, un té ganes de fumar i, perquè no l’enxampin, decideix tallar els fils de l’alarma detectora de fums. La central de l’alberg marca un problema i l’electricista descobreix l’anomalia. Aquella habitació avergoneix tot el grup. Els tres ocupants són requerits a dir qui és el culpable. Silenci.Tornen a Lleida i al centre es forma una mena de comissió d’investigació. Els tres adolescents són reiteradament interrogats. Com a les pel·lícules, no ho ha fet cap dels tres. El que jugava a bàsquet diu que ell té testimonis que no era a l’habitació, però no són cridats a declarar. Algun dels pares s’emparra per les parets perquè es creu el seu fill i sap que no és un predelinqüent que va tallant els fils de les alarmes antiincendis. Com a les pel·lícules, els professors investigadors decideixen castigar els tres nois de l’habitació. Curiosament, però, un dels nois és expulsat dues setmanes i els altres dos, només una. El que rep més càstig és, efectivament, el culpable. Perquè es va expulsar, doncs, els altres dos? La resposta que van rebre els pares és sensacional: així aniran aprenent que la vida no és justa. Efectivament, la vida no és justa. Ni la mateixa Justícia és justa. Pot ser legat, però en massa ocasions no és justa, i moltes famílies veuen com per un error, per una mala instrucció judicial, per circumstàncies de pel·lícul però aplicades a la vida real, un a vida (o les de tota un família) pateix desgavells irreparables.Què havien de fer els altres dos, delatar el company? quina recompensa té en la nostra societat això? Entre els adolescents està clar que, moltes vegades, l’heroi és el que fuma i talla els fils, i un delator queda tacat, i de negre. Ai! la vida!El noi que va tallar els fils tenia un currículum molt tris ple de problemes. Va ser clarament un covard i no va assumir la seva culpa abans de provocar el càstig en els companys. El que estava jugant a bàsquet continua estudiant i, pel que sé, sembla que ha superat bé l’incident però, quants adolescents, en un cas d’injustícia, opten per rebotar-se contra tot iniciant una escalada que els porta per mal camí? Sí, ja ho sé: és la vida!Però, com amínim, aquells que tenen responsabilitats, podrien intentar fer-la més justa, no?. Carles Porta. Columna La Pinzellada. Publicat al Diari Segre el 19 de setembre de 2007[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.