Somiar truites

Deixeu que els nens basteixin castells a l’aire. És exactament el lloc on s’han de construir els castells. El que cal és ensenyar-los a construir els fonaments necessaris perquè s’aguantin. Aquesta frase, que dec a un poeta americà: Ralph Valdo Emerson, està carregada de rauxa, i alhora resulta molt assenyada. Declara que és necessari que els somnis siguin les guies de la nostra vida, car una vida sense somnis ni sense il·lusions, una vida totalment realista, seria també completament grisa. La <<joie de vivre>>, com deien els francesos, no consisteix en altra cosa que en  el desig de viure una vida plena, encara que aquesta mateixa vida se’ns en vagi en aquest desig i encara que mai no abastem completament allò que volem. Somiar, ho digué Sigmund Freud, respon a la necessitat de realitzar –ni que sigui figuradament – allò que hem desitjat durant la nostra vida diürna. Els somnis infantils mostres clarament l’encert d’aquesta observació.Deien els antics que els somnis eren averanys del futur, anticipacions que hom podia interpretat i usar en benefici propi. Més d’un va guanyar-se molt bé la vida aprofitant que molts reis i senyors tenien aquesta falsa creença –d’altra banda força generalitzada. I tanmateix, en un sentit sí que és certa: els somnis poden entreteixir el futur clar, d’alguna manera, són presagis d’autocompliment. En efecte, alguns dels somnis nocturns són una pura continuació dels somnis que tenim estan desperts, somnis que expressen algunes de les nostres aspiracions i desitjos més profunds. Els somnis lúcids, perquè d’aquest es tracta, són aquells per a la realització dels quals estem disposats a fer alguna cosa, són <<castells edificats a l’aire>>, com deia Emerson, per als quals val la pena construir fonaments que els sostinguin, i aquesta sí que és una empresa de futur.Els somnis, diürns i nocturns, sempre han tingut detractors i partidaris. La frase <<Això no és més que un somni>>dita sovint amb un to displicent, resumeix una opinió molt comuna respecte al valor dels somnis i dels somniadors. Jo, en canvi, els tinc en una consideració molt més sana. Amb tot i això, realista com sóc –l’experiència m’hi obliga- penso també que només són capaços de realitzar els seus somnis aquells que, quan és necessari, saben estar ben desperts.

Ramon Camats, cava canem. Publicat al Diari Segre el 12 de gener de 2008

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.