1a REUNIÓ DE CURS ESCOLA BRESSOL DE CAPPONT

Us convoquem el proper dilluns dia 22 d'octubre de 2007 a les 16.30h a l'Escola Bressol de Cappont per a preparar la reunió de principi de curs de forma conjunta i per fer la primera trobada de la Comunitat d'Aprenentatge.[@more@]

Comentaris tancats a 1a REUNIÓ DE CURS ESCOLA BRESSOL DE CAPPONT

ARTICLE PER A REFLEXIONAR

JUSTÍCIA 

UN CAS REAL. Una promoció de quart d’ESO d’un centre de secundària de Lleida ga una excursió a València. Els alumnes dormen de tres en tres.El primer dia, cap al vespre, en una habitació hi ha dos nois.  L’altre ha baixat a jugar a bàsquet. Dels dos que es queden a dalt, un té ganes de fumar i, perquè no l’enxampin, decideix tallar els fils de l’alarma detectora de fums. La central de l’alberg marca un problema i l’electricista descobreix l’anomalia. Aquella habitació avergoneix tot el grup. Els tres ocupants són requerits a dir qui és el culpable. Silenci.Tornen a Lleida i al centre es forma una mena de comissió d’investigació. Els tres adolescents són reiteradament interrogats. Com a les pel·lícules, no ho ha fet cap dels tres. El que jugava a bàsquet diu que ell té testimonis que no era a l’habitació, però no són cridats a declarar. Algun dels pares s’emparra per les parets perquè es creu el seu fill i sap que no és un predelinqüent que va tallant els fils de les alarmes antiincendis. Com a les pel·lícules, els professors investigadors decideixen castigar els tres nois de l’habitació. Curiosament, però, un dels nois és expulsat dues setmanes i els altres dos, només una. El que rep més càstig és, efectivament, el culpable. Perquè es va expulsar, doncs, els altres dos? La resposta que van rebre els pares és sensacional: així aniran aprenent que la vida no és justa. Efectivament, la vida no és justa. Ni la mateixa Justícia és justa. Pot ser legat, però en massa ocasions no és justa, i moltes famílies veuen com per un error, per una mala instrucció judicial, per circumstàncies de pel·lícul però aplicades a la vida real, un a vida (o les de tota un família) pateix desgavells irreparables.

Què havien de fer els altres dos, delatar el company? quina recompensa té en la nostra societat això? Entre els adolescents està clar que, moltes vegades, l’heroi és el que fuma i talla els fils, i un delator queda tacat, i de negre. Ai! la vida!El noi que va tallar els fils tenia un currículum molt tris ple de problemes. Va ser clarament un covard i no va assumir la seva culpa abans de provocar el càstig en els companys. El que estava jugant a bàsquet continua estudiant i, pel que sé, sembla que ha superat bé l’incident però, quants adolescents, en un cas d’injustícia, opten per rebotar-se contra tot iniciant una escalada que els porta per mal camí? Sí, ja ho sé: és la vida!Però, com amínim, aquells que tenen responsabilitats, podrien intentar fer-la més justa, no?. 

Carles Porta. Columna La Pinzellada. Publicat al Diari Segre el 19 de setembre de 2007

[@more@]

Comentaris tancats a ARTICLE PER A REFLEXIONAR

JUSTÍCIA

UN CAS REAL. Una promoció de quart d’ESO d’un centre de secundària de Lleida ga una excursió a València. Els alumnes dormen de tres en tres.El primer dia, cap al vespre, en una habitació hi ha dos nois.  L’altre ha baixat a jugar a bàsquet. Dels dos que es queden a dalt, un té ganes de fumar i, perquè no l’enxampin, decideix tallar els fils de l’alarma detectora de fums. La central de l’alberg marca un problema i l’electricista descobreix l’anomalia. Aquella habitació avergoneix tot el grup. Els tres ocupants són requerits a dir qui és el culpable. Silenci.Tornen a Lleida i al centre es forma una mena de comissió d’investigació. Els tres adolescents són reiteradament interrogats. Com a les pel·lícules, no ho ha fet cap dels tres. El que jugava a bàsquet diu que ell té testimonis que no era a l’habitació, però no són cridats a declarar. Algun dels pares s’emparra per les parets perquè es creu el seu fill i sap que no és un predelinqüent que va tallant els fils de les alarmes antiincendis. Com a les pel·lícules, els professors investigadors decideixen castigar els tres nois de l’habitació. Curiosament, però, un dels nois és expulsat dues setmanes i els altres dos, només una. El que rep més càstig és, efectivament, el culpable. Perquè es va expulsar, doncs, els altres dos? La resposta que van rebre els pares és sensacional: així aniran aprenent que la vida no és justa. Efectivament, la vida no és justa. Ni la mateixa Justícia és justa. Pot ser legat, però en massa ocasions no és justa, i moltes famílies veuen com per un error, per una mala instrucció judicial, per circumstàncies de pel·lícul però aplicades a la vida real, un a vida (o les de tota un família) pateix desgavells irreparables.Què havien de fer els altres dos, delatar el company? quina recompensa té en la nostra societat això? Entre els adolescents està clar que, moltes vegades, l’heroi és el que fuma i talla els fils, i un delator queda tacat, i de negre. Ai! la vida!El noi que va tallar els fils tenia un currículum molt tris ple de problemes. Va ser clarament un covard i no va assumir la seva culpa abans de provocar el càstig en els companys. El que estava jugant a bàsquet continua estudiant i, pel que sé, sembla que ha superat bé l’incident però, quants adolescents, en un cas d’injustícia, opten per rebotar-se contra tot iniciant una escalada que els porta per mal camí? Sí, ja ho sé: és la vida!Però, com amínim, aquells que tenen responsabilitats, podrien intentar fer-la més justa, no?. Carles Porta. Columna La Pinzellada. Publicat al Diari Segre el 19 de setembre de 2007[@more@]

Comentaris tancats a JUSTÍCIA

ADÉU ALS NENS

La tornada al col·le és el moment del grans alliberament familiar. Després de dos mesos –que acaben sent tres perquè el curs acaba a mitjans de juny i no comença fins a mitjants de setembre- sense saber què fer amb ells, portant-los de campaments a estades i de ludoteques a casa dels avis fins que ja no queda lloc on posar-los, els pares es passen tot el mes de juliol i mig setembre reclamant la conciliació del calendari escolar amb el calendari laboral. En gairebé totes les famílies treballen els dos cònjeges i, sense avis o sense activitats municipals, els menors es queden sols a casa enmig de tots els perills possibles per a la seua selut mental: des d’Internet fins a la telefició passant per la Play Station. El cas és que l’escola no va ser concebuda per acollir els nens en absència dels pares, sinó que era aquest lloc sacrosant on els joves reben formació per al futur i adopten pautes de conducta que permeti la seua normal inserció en la societat. El temps canvien i els pares ja no demanes aquestes coses als mestres, no són tan exigents. Només volen que algú es faci càrrec dels nens en la seua absència, encara que no els ensenyi res.Ahir, dia de l’inici de les classes i de la tornada a classe, va ser el dia mundial de l’alliberament dels pares, farts de suportar els seus fills perquè per aguantar-los ja hi ha els mestres, que per a alguna cosa es paguen els impostos. Educar, llevat de comptades i digníssimes excepcions, és una tasca de la qual molts pares han dimitit i han traslladat la responsabilitat de la socialització a la tele, als amics o a l’escola. Després pasa el que pasa.

Juan Cal.   LA PEIXERA.Publicat al Diari Segre el dijous, 13 de setembre de 2007

[@more@]

Comentaris tancats a ADÉU ALS NENS

Dita

La família es un element narratiu de primer ordre que et condueix a qualsevol tipus d'història.

Pedro Almodóvar, director i productor de cinema.

[@more@]

Comentaris tancats a Dita

Inici de curs a les Escoles Bressol

568 infants estan matriculats el curs 2007-08 a la xarxa de centres municipals

EDUCACIÓ I ATENCIÓ A LA INFÀNCIA

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat aquest matí l’escola bressol de Cappont amb motiu de l’inici del curs escolar. 568 infants estan matriculats a les 15 Escoles Bressol Municipals de Lleida.

El paer en cap ha destacat la tradició educadora de la ciutat i ha anunciat que durant aquest mandat, a banda de posar en marxa l'Escola Bressol d'Albarés (actualment en construcció) s'edificaran quatre noves Escoles Bressol a Pardinyes, Balàfia (ampliació de l'existent), Bordeta i Mariola. "Lleida compta amb la ràtio d'escoles bressol per habitant més alta de Catalunya i amb les noves construccions arribarem a 20 Escoles Bressol".

Dels 568 nens i nenes que comencen el curs el 12 de setembre 14 són nadons de més de quatre mesos, 173 són infants d’edats compreses entre 1 i 2 anys i 381 són infants de dos a tres anys.

El mes de setembre, en el cas de les Escoles Bressol, es considera període d’adaptació per als infants, els nens i nenes s’incorporen a l’escola en petits grups i hi assisteixen només durant el matí. La resta del curs l’horari de les Escoles Bressol és de 8.30 a 12 hores al matí i de 15 a 16.30 hores a la tarda, de dilluns a divendres. En el cas que es gaudeixi dels serveis de menjador l’horari és continuat ( el menjador és de les 12 a les 15 hores) i també s’ofereix servei d’acollida de 8 a 8.30h o de 16.30 a 17.15h. Aquest servei es posa en marxa en funció de la demanda. En el cas de l’Escola Bressol Municipal Grimm aquest servei es realitzarà en horari de matí i tarda. L’Escola Bressol Grim i l’Escola Bressol Vailet s’han incorporat aquest curs a la xarxa d’escoles bressol municipals.

Durant aquest curs es preveu la posada en marxa, a l’abril de 2008, de l’Escola Bressol d’Aubarés. El centre serà l’escola Bressol més gran de Lleida, ja que comptarà amb una capacitat per a 100 nens i nenes. A l’abril començarà a funcionar amb 43 infants dels quals 36 tindran entre 1 i 2 anys i 7 nadons ( a partir de quatre mesos).

Cadascuna de les escoles bressol, seguint la seva programació pedagògica realitza diferents sortides al barris i per la ciutat com visites al Centre d’Art La Panera o a l’Auditori. Tots els cursos també es realitzen activitats de teatre i titelles al centre i els infants assisteixen a cursets de natació i van de colònies.

Actuacions als centres de primària

D’altra banda, cal destacar que des de l’Institut Municipal d’Educació també es vetlla pel manteniment dels centres educatius. En aquest sentit es compta amb un pressupost de 130.000 euros per al 2007. Entre les actuacions realitzades ja als diferents centres educatius destaquen:

  • Renovació de pintura de diferents espais de centres escolar
  • Adequació de passadissos i zones de pas,
  • Instal·lació de jocs a patis escolars,
  • Adequació de calefaccions i calderes,
  • Neteja dels grafitis,
  • Reposició de vidres trencats
  • Reposició i adequació dels sorrals
  • [@more@]

    Comentaris tancats a Inici de curs a les Escoles Bressol

    Un bon encert, l’Escola Bressol de Cappont

    Aquests dies la majoria de pares amb nens i nenes amb edat d’escolarització (des de P1 fins a P3) vivim amb inquietud l’accés a una o altra escola pensant certament en el futur i l’educació dels nostres fills i filles.Davant d’aquesta situació els pares i les mares de l’Escola Bressol Municipal de Capont volem posar-hi un contrapunt per agrair la tasca dels professionals, els i les mestres, el personal de suport, el personal de neteja de l’escola que dia a dia han sabut i s’han guanyat la confiança dels pares i dels fills amb el seu esforç i la seva iniciativa, integrant els pares a l’escola i fent-los partícips, en la mesura de les seves possibilitats, de les activitats diàries dels nens i les nenes.Cal destacar els valors d’una escola integral, incidint en la comunitat d’aprenentatge, un projecte educatiu emmarcat en l’entorn més immediat dels nens i les nenes, això és la família i tot allò que viuen al barri, inculcant als nostres fills valors com la tolerància, la solidaritat, l’autoestima i l’autonomia, a més a més d’hàbits més quotidians.És necessari que aquesta carta arribi a les institucions responsables de tot aquest procés educatiu; cal que sàpiguin que els pares i les mares de l’escola volem que es reconegui en la justa mesura el treball ben fet i que aquesta bona tasca en pro dels nostres fills i filles sigui tinguda en compte per totes les institucions dedicades a l’educació i la infància, alhora que valorin la iniciativa i les idees d’aquests professionals abocats en la formació dels nostres fills. Cal que els hi reconeguin, que els hi ofereixin el seu recolzament per tal de no repercutir negativament en la il·lusió abocada en un projecte educatiu que beneficia en el present a les famílies i en el futur a la societat.Volem des d’aquestes línies donar les gràcies a l’equip de persones que dia a dia fan somriure els nostres nens i nenes i que cada dia contribueixen a que siguin més persones, l’equip docent: l’Àngels, l’Aurora, el Pedro, la Patri, les estudiants en pràctiques, la Goretti, la psicòloga, les monitores de menjador, el personal de neteja i totes aquelles persones que fan possible el dia a dia de l’Escola Bressol de Cappont.

    Pares i mares de l’EBM Cappont curs 2006-07

    publicat al Diari Segre el 18/06/2007

    [@more@]

    Comentaris tancats a Un bon encert, l’Escola Bressol de Cappont

    you tube

    escoles bressol

    [@more@]

    Comentaris tancats a you tube

    Cucalòcum.

    Les passades festes de Nadal, vaig poder gaudir alguna tarda de festa per poder acompanyar els meus fills al Parc de Nadal Cucalòcum. Ens ho vam passar d’allò més bé jugant amb els diferent activitats que havia, i jo sobretot, en veure els meus fills gaudir de tot el que hi havia al seu abast.
    Al llarg de la tarda vaig reflexionar de les activitats que oferta l’Ajuntament de Lleida per als infants de la ciutat. Vaig pensar que durant tot l’any l’Ajuntament col•labora amb la conciliació vida laboral i familiartan anomenada i a la vegada molt difícil de dur a terme per les famílies que hem de treballar durant tot el dia per poder mantenir un estatus econòmic no molt sobrat.
    N’omenaré unes quantes que crec que es mereix un reconeixement prou important i no tothom sap. Les escoles bressol municipals. L’Ajuntament de Lleida ha apostat per l’ensenyança de 0 a 3 anys des de fa molt anys, queda més que desmostrada pel volum d’escoles que tenim a Lleida en aquest moment, encara que no tothom té la sort de poder gaudir d’elles. Els pares i les mares que treballem tenim la necessitat de deixar (en contra de la nostra voluntat, però sobreposa la necessitat) als notres fills mentre nosaltres estem treballant. Ens han fet aquests espais, molt confortables per poder deixar als nostres infants, ben atesos, mimats i, al mateix temps, aprenent aspectes molt importants per a la seva formació, com és compartir, ser tolerants, saber esperar, hàbits de menjar, …
    És ben cert que no tothom pot accedir. Però no és pel cost que suposa l’escola, ja que l’Ajuntament disposa d’una mena de beques per a tots les famílies que compleixin els requisits (moltes geudeixen d’elles).
    Manques encara places per als nens de la ciutat, però amb l’interès i esforç que l’Ajuntament dideca en aquesta àrea, vull pensar que ben aviat podrà gaudir tothom que ho necessiti. També anomenaré l’Estiu dels Petits, que és un altre recurs per poder utilitzar al estiu tots els pares i mares que no disposen de més de 15 dies de vacances seguits durant l’estiu. Gràcies per apostar per l’educació i pensar en tots aquests pares i mares que no podem gaudir totes les hores que voldríem dels nostres fills, fent escoles, parcs nadalencs, ludoteques, estiu dels petits, …
    Gràcies per pensar en els petits ciutadans de Lleida que són els futurs adults de la ciutat.
    Judith Alcalá González /Lleida
    Presidenta de l'AMPAEBM del 2003-2005
    Publicat al BonDia diari, el divendres 2 de febrer
    de 2007
    [@more@]

    Comentaris tancats a Cucalòcum.

    L’animal humà

    Fa nou dies Rochon P’ngieng va ser capturada per un camperol de la regió selvàtica de Cambodja. Anava completament nua i vivia a la selva, tota sola, alimentant-se del que trobava o podia caçar. Feia vint anys que havia desaparegut. Es devia perdre quan els seus pares, quan ella només en tenia vuit, la van enviar a buscar uns búfals prpietat de la família que estaven pasturant en una àrea allunyada del bosc.

    A l’hora de la seva captura, Rochon no parlava, no parava atenció a les persones que la voltaven i es captenia en tot moment com un animaló salvatge a qui hom manté en captivitat. Quant va desaparèixer era una nena perfectament normal; ara, però, es constat que tots els rudiments de l’educació han estat escombrats pel vent cruel de la intempèrie. Amb molta sort i paciència infinita per part dels seus familiars, Rochon potser padrà retornar a la comunitat humana. Això només si la llarguíssima soledat que ha patit a la selva no ha imprès en ella la marca indeleble de la condició salvatge.

    El cas d’aquesta nena, ara ja una dona per l’edat, no és el primer. La història, i fins i tot la mitologia, són plens de cròniques i faules sobre el tema. Ròmul i Rem, van ser critas per una lloba, l’estàtua de la qual decora simbòlicament el Capitoli de la ciutat. Tarzan i el nen Mowgli, del Llibre de la selva, són concrecions literàries d’un fenomen conegut tostemps, amb alguns casos perfectament documentats, com el del nenVíctor de l’Aveyrib, amb l’informe homònim de Jean Itard, el pedagog francès que en tingué cura. Es tracta d’infants abandonats o perduts de molt jovenets, els quals, contra tota expectativa, han aconseguit sobreviure en un medi selvàtic o boscós, en soledat o aixoplugats per animals.Tot plegat em fa reflexionar sobre allò que constitueix realment la condició humana. Crec que no és suficient de tenir el cos d’una persona per a ser un ésser humà. Cap de nosaltres no tindria la capacitat de pensar i parlar, emocionar-se i relacionar-se si no l’hagués adquirida per contacte, per imitació i per ensinistrament. Les persones, al meu entendre, només arriben a ser-ho i ens mantenim com a tals, gràcies al fregament amb els altres. Som humans perquè els altres ens transmeten la seva humanitat, o el que resulta el mateix: és l’educació allò que transforma la nostra animalitat en humanitat.

    Publicat al Diari Segre (dissabte 27/01/2007)  Autor Ramon Camats

    [@more@]

    Comentaris tancats a L’animal humà