Penjades a la web les fotografies de la festa del Tronc a l’Escola Bressol Cappont

Només cal que aneu al menú de l'esquerra, cliqueu sobre àlbums, i dins ja hi ha insertada la carpeta amb les fotografies de la festa.

Escola Bressol de Cappont.

[@more@]

Comentaris tancats a Penjades a la web les fotografies de la festa del Tronc a l’Escola Bressol Cappont

comptabilitat escola bressol

comptabilitat 2006-07.pdf

[@more@]

Comentaris tancats a comptabilitat escola bressol

Gran festa del Tronc de Nadal a l’escola bressol de Cappont

[@more@]

Comentaris tancats a Gran festa del Tronc de Nadal a l’escola bressol de Cappont

convocatòria AMPA per preparar el Tronc de Nadal. Dilluns dia 18 de desembre de 2006

Pares, mares, padrines, padrins… el dilluns 18 de desembre ens trobarem a les 3 de la tarda a l’Escola, els que pogueu, per preparar la festa del Tronc de Nadal

Us hi esperem

[@more@]

Comentaris tancats a convocatòria AMPA per preparar el Tronc de Nadal. Dilluns dia 18 de desembre de 2006

El benestar de l’infant

En el Dia Internacional de la Infància (20 novembre) són moltes les propostes que es fan a tot el món per reduir els greus problemes que afecten aquesta part de la societat. Victòria Gómez, del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, analitza en aquest article alguns dels aspectes que segons ella es podrien millorar per avançar en el seu imprescindible benestar. 
A càrrec Victòria Gómez
Vocal del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

  [@more@]

Amb motiu del Dia Internacional de la Infància i davant tots els esdeveniments preparats, rellegia la Declaració dels Drets dels Infants (Nacions Unides, 1959) en el seu principi número VI que diu:

“L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’emparança i sota la responsabilitat dels seus pares, i , en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material…” 

I és que és així, ens agradi o no, els pares som els primers educadors dels nostres fills, i com es desprèn de l’anterior principi, segurament els millrs pares per als nostres fills, cadascú els seus. Però també és ben veritat que els fills no són només nostres sinó que són també fills del carrer, de l’ambient que els envoltas, del temps… i de tantes altres coses, però, això só, sempre seguint un ordre que no és pas aleatori, la responsabilitat va de pares, família extensa, passant per l’escola, barri, fins als mitjans de comunicació que envolten l’infant.Plantejant la qüestió des de la cronologia vital, el primer moment per començar a educar els fills és des del moment en què es dispara l’alarma i comencem a barrinar  “estem embarassats ?“. A partir d’aquest moment s’obre un món de decisions a prendre, perquè si és cert el principi que la família, pare i mare, és el principal espai per a la criança dels infants, no és menys cert que l’arribada d’una “personeta” suposa canvis importants en l’organització no només personal sinó també familiar. En primer lloc, suposa haver de reestructurar horaris, ritmes, rutnies, per garantir la cura i el benestar primer de la mare i després de la criatura. Tot sense deixar de pensar que la família funciona per principi de gratuïtat, és a dir, em fa feliç el fet de veure’t feliç, no podem oblidar que la família és l’únic lloc on s’estima la persona pel que és i tal com és, no cal demostrar quant vals o que estupenda ets, per això és el lloc més idoni per néixer, desenvolupar-se i créixer.

Els primers anys de vida de l’infant són claus en el seu desenvolupament. És un període de dependència tant materna com paterna on la nutrició afectiva és tan important com l’aliment. Les carícies, la veu, les cançons, el bany, el joc, uns braços forts que el passegen i enlairen donen seguretat i harmonia a l’infant, sap que algú es preocupa constantment d’ell.

Més endavant l’infant entra en l’època dels perquès, ho qüestiona tot, però també apareixen les rivalitats, les gelosies, enveges i desobidiències, i això és un bon senyal. S’inicia el joc de posar a prova els nivells de paciència, tilerància i serenitat dels pares. És el moment de posar límits, comença l’època del raonament. Comencem posant límits molt concret, “no ho toquis, et pots fer mal”, "no pugis, pots caure". Posar límits als nostres fills no és un drama, és més, per a ells és una necessitat malgrat que en molts moments per a nosaltres sigui una incomoditat que si no superem es girarà contra nosaltres amb un fill tirà, irascible, intolerant i segurament exigent amb desmesura.

Amb el fet de posar límits arriba també el moment del càstig. Considerem el càstig inherent al fet educatiu, un càstig merescut i plantejat de de la major serenitat possible. Aquest, por ser efectiu, ha d’ésser imposat immediatament a la transgressió de la norma i per la persona amb qui està l’infant. És necessari que l’infant sàpiga que l’autoritat l’ostenten tots dos, és millor “equivorcar-se junts, que encertar per separat”. 

L’escola: calaix de sastre.

Arriba el moment d’escolaritzar l’infant. L’elecció de l’escola ha de ser meditada, hem de valorar pros i contres. És quelcom més complex que triar la més propera a casa o a la feina. Hem de preguntar-nos pel projecte educatiu i pels valors que regnen en la institució abans de decidir-nos i sobretot, un cop desidits, donar marge de confiança als seus professionals perquè facin la feina per a la qual han estat formats. Siguem honestos i reconeguem que l’escola no pot assumir totes les mancances que el grup familiar presenta en l’educació dels infants. No ens prosicionem activament a favor dels arguments dels nostres fills com a nroma, valorem cada cas. Els hem d’ajudar a reconèixer el seu grau de reesponsabilitat, a posar si cal propòsit d’esmena i a complir la sanció si és que n’hi ha, és el joc social! Els preparem per al futur!

Altres agents.

Altres agents entren en joc també en l’educació dels infants. No podem oblidar les noves tecnologies –videojocs, internet, ordinadors, mòbils…- i els mitjuans de comunicació. Sabem quin joc comprar er a la nova Play ? No heu tingut mai la sensació que de la tel ens proposen uns models de vida que sovint es contraposen amb els valors que nosaltres volem fer arrelar en els nostres infants?De tot aquest garbuix d’idees es constata una vegada més que educar és un art i els artistes continuen essent els pares, que són els primers responsalbes de l’educació dels seus fills i, per tant, artistes amb copyright perquè cada persona és única i irrepetible.

Publicat al diari Segre, 23 novembre de 2006.

Comentaris tancats a El benestar de l’infant

comunitat d’aprenentatge

Les comunitats d'aprenentatge són

una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

[@more@]

Integral: per abastar tots els aspectes de la persona
No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.
Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.
Arrelada: per tenir uns referents compartits
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.
Cohesionadora: per promoure la integració social
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.
Inclusiva:per incloure a tothom
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.
En xarxa: per ser-ne tots coresponsables
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.

Comentaris tancats a comunitat d’aprenentatge

marieta vola vola, el símbol de la nostra escola

marietamarieta +[@more@]

Comentaris tancats a marieta vola vola, el símbol de la nostra escola

dades del centre educatiu Escola Bressol de Cappont

EB CAPPONT
Nivell
Educació infantil (0-3)
Tipus
Escola bressol municipal – Públic
Adreça
Santa Cecília, s/n
Codi postal
25001
Localitat
Lleida
Telèfon
973206383
E-mail
ebcappont@paeria.es

[@more@]

Comentaris tancats a dades del centre educatiu Escola Bressol de Cappont

Les comunitats d’aprenentatge, un projecte on els veïns participen en l’educació dels infantsEls somnis de l’escola bressol de Cappont caminen cap a la realitat

Joan Hernández Antic pare de l’Escola Bressol Municipal de Cappont i periodista.L’Escola Bressol de Cappont està treballant dels del curs passat en un innovador projecte educatiu anomenat comunitats d’aprenentatge, on tots els veïns, veïnes i entitats ciutadanes són convidats a treballar en l’educació dels més petits. Tots podem ensenyar i fer realitat una educació més solidaria i democràtica. Les comunitats d’aprenentatge volen implicar a tota la societat en l’educació dels infants. Per participar, no hi ha cap límit d’edat ni condició, simplement cal apuntar-se com a voluntari (qualsevol experiència és valuosa ja sigui de caràcter pedagògic o professional). Per exemple una jubilada o jubilat por estar amb els nens en el pati ocontar un conte; un pintor o pintora pot ensenyar com arranjar els murs del pati; una jardinera o un pagès poden ajudar a la mainada a fer un hort; un informàtic pot ajudar a tenir la xarxa en condicions i aportar programari educatiu pels petits o una persona amb coneixements d’idiomes pot ensenyar una segona llengua o una entitat cultural pot organitzar una activitat. Totes aquestes activitats són coordinades i treballades conjuntament amb les mestres que tenen un paper fonamental en tots aquests processos. La seva professionalitat es fa molt necessària. La principal diferència amb l’educació ‘clàssica’ és que al participant voluntari no se li demana cap titulació específica, però sí voluntat i il·lusió per aportar coneixements, a uns petits que tenen fam de curiositat per descobrir el seu entorn. Així, en les comunitats d’aprenentatge té un paper important el voluntariat i les entitats de l’entorn. Aquests nous ‘mestres’ estan sempre tutelats per un professional del centre i sota la supervisió d’una comissió, en la qual hi ha representats dels pares i de les professores. Aquesta comissió també pot incloure a altres voluntaris. Pioners Aquesta iniciativa és pionera arreu del món pel que fa a uns escolars tant petits, fins al moment en altres centres educatius s’ha aplicat aquesta teoria pedagògica amb notable èxit, com a instituts del Cinturó de Barcelona, o escoles de l’Aragó o el País Basc. Respecte a la capacitat d’aprendre i la dificultat que representa la curta edat dels escolars, les seves mestres, Pepa, Aurora i Àngels asseguren que els infants tenen moltes més possibilitats d’aprendre del que podem imaginar. De fet els pares sabem per pròpia experiència com els nens des de molts petits imiten les nostres conductes i així comencen a aprendre a desenvolupar-se. Tant en el seu aprenentatge del vocabulari com en altres aspectes de la vida. Per exemple com agafar la cullera per menjar o seure al sofà amb el comandament a distància de la televisió a la mà, mentre els pares somriuen i es creuen divertides mirades de complicitat. Projecte de tots Les comunitats d’aprenentatge no funcionen a partir d’una organització del centre establerta, tot el contrari, aquesta es va dibuixant a partir de les necessitats educatives o de serveis que entre tots els que la formen consensuen. La persona o veí, es fa responsable d’unes hores a la setmana o al mes per atendre als escolars i es va configurant així el calendari d’activitats, ja sigui en horari del centre o fora d’ell. L’arbre dels somnisAquest projecte es va construint a mesura que el professorat, famílies i voluntaris (de moment hi ha una desena de persones i diferents entitats) li van donant forma. En aquest sentit, com un primer pas cal destacar el paper dels somnis. Fins després de les vacances de Setmana Santa, les famílies, les mestres, el voluntariat i entitats del barri, han tingut la possibilitat de penjar un full a l’arbre (un plataner) que hi ha l’interior d’una de les sales de l’escola recollint les seves propostes de com hauria de ser l’escola bressol. Aquesta és una de les bases del projecte, conjuntament amb la disponibilitat dels voluntaris. Un cop recollides les propostes, durant una reunió celebrada el dia 14 d’abril, les famílies, el voluntariat i les mestres van classificar les iniciatives en diferents blocs; millores a l’edifici i annexos; serveis; participació i personal; educació. Cada bloc és responsabilitat d’una comissió (formada per pares, educadores i voluntaris) que serà l’encarregada de tirar endavant les propostes. A partir de finals d’abril cada comissió ordenarà les diferents propostes, prioritzarà la línia de actuació i decidirà per on comencen a actuar. El principi d’un ambiciós projecte que haurà de donar fruits a mig i llarg termini, perquè el curs escolar ja es troba a la seva recta final. També serà necessària molta imaginació per cercar recursos materials i de personal, però els responsables confien en aprofitar al màxim ajudes de les administracions que actualment estan infrautilitzades i en el treball del voluntariat. Raül Manzano, mestre i un dels impulsors del projecte com membre de l’associació de mares i pares (AMPA) de l’escola bressol, explica com s’ha de cercar el compromís de la comunitat extraescolar en l’educació, ‘cal animar a la gent del barri a que s’acosti a l’escola bressol i deixar-los clar que poden col·laborar de manera satisfactòria. També estaria bé que sortís la idea de mostrar-nos oberts a organitzar actes culturals i educatius amb entitats del barri’. El curs passat es va acabar amb una trobada entre familiars que deixaven l’escola i els que entraven, el procés de traspàs de l’experiència, així com l’esperit col·laborador de les famílies que han marxat és molt important. S’ha fet un nou procés de somni pels familiars nous, sense deixar de banda els projectes iniciats, i en aquests moments, les comissions de treball continuen amb projectes del curs passats i nous somnis d’enguany que amb la seva feina faran realitat. Recursos Un dels principals avantatges de les comunitats d’aprenentatge és que no necessiten de partides econòmiques extraordinàries per desenvolupar-se, els mateixos projectes fa que se n’hagin de cercar. Aquesta iniciativa pionera d’ensenyança popular no pretén cobrir un forat en la manca de recursos econòmics que destina l’administració a l’educació, es tracta d’aprofitar el treball de moltes persones o entitats que poden completar i millorar la formació i educació dels petits. En una societat cada cop més complexa i moderna que avança molt més ràpida que els programes escolars. Presentació Per explicar als pares de l’escola bressol, als veïns i a les entitats del barri el projecte de les comunitats d’aprenentatge, el centre va organitzar una xerrada oberta a tothom. Aurora Roma (mestra) i Raül Manzano (pare) van exposar els trets bàsics del projecte mentre un grup de voluntàries es feia càrrec dels petits, tot un exemple de col·laboració del voluntariat. Aquesta iniciativa pedagògica va començar a caminar a principis d’aquest curs arran d’una xerrada que va oferir el sociòleg Ramón Flecha, a la mateixa escola, on es van presentar les bases de les comunitats d’aprenentatge a les famílies. Posterior a un curs de formació que van fer les educadores del centre sobre aquesta matèria. Segons diu Flecha, ‘les comunitats d’aprenentatge es basen en la transformació social i cultural d’un centre educatiu i el seu entorn, basat en l’ensenyament a través del diàleg. Això suposa reorganitzar tot, des de l’aula fins el funcionament del mateix centre i la seva relació amb la comunitat, barri o poble, en base al diàleg’. Voluntaris La major part dels pares dels 41 nens que hi ha a l’escola bressol poden aclarir dubtes a qualsevol interessat dels passos que calen per fer-se voluntari. A més tots els dijous de les 15 a les 16,30 hores, l’escola manté oberta una línia al telèfon 973 20 63 83 a disposició de qualsevol persona o entitat que desitgi col·laborar en aquesta comunitat d’aprenentatge o per aclarit qualsevol dubte. Tota una filosofia innovadora i molt llunyana de l’antiga escola tradicional que obre el futur de l’educació dels més petits a ser una responsabilitat de tots. Teva també. [@more@]

Comentaris tancats a Les comunitats d’aprenentatge, un projecte on els veïns participen en l’educació dels infantsEls somnis de l’escola bressol de Cappont caminen cap a la realitat

L’Escola Bressol Municipal de Cappont us convida a somniar quina escola voleu. Envieu-nos els vostres somnis, els penjarem al nostre arbre i entre tots treballarem per portar-los a terme.

[@more@]

Comentaris tancats a L’Escola Bressol Municipal de Cappont us convida a somniar quina escola voleu. Envieu-nos els vostres somnis, els penjarem al nostre arbre i entre tots treballarem per portar-los a terme.